Massa mare

La massa mare és l’essència del pa, ja que és el què li dóna aquell toc àcid i tant característic d’un bon pa. És un ser viu, que cada dia creix i has d’alimentar i evoluciona amb el temps. A mesura que la vas alimentant, la pots anar transformant amb diferents farines, panses, cervesa, vi… N’hi ha de líquides i no líquides, que agafen diferents noms, que un altre dia explicaré, però personalment la més senzilla i resultona és la líquida.

La massa mare és molt agraïda, ja que la pots fer amb qualsevol tipus de farina o barreja d’elles, la pots tenir a la nevera, si un dia et despistes i no li dones menjar no passa res, i fins i tot la pots fer adormir congelant-la.

Hi ha tot un culte a la massa mare: masses que passen de generacions a generacions. Segons la meva opinió la vellesa no té perquè fer-la més bona, la massa mare no és com un vi. Sinó que mentre estigui en bones condicions (a vegades també es pot fer malbé), és un element més del pa, juntament amb la farina, aigua, etc.

En cas que marxis de vacances tens dues opcions: donar-li algú de molta confiança que la cuidi i li doni de menjar (sí, és com un fill) o bé congelar-la. Si la congeles, has de tenir en compte que quan la descongelis no la pots utilitzar immediatament, sinó que li has de fer uns quants refrescos.

Els principals problemes que et pots trobar és que t’oblidis de fer-li els refrescos i se t’acabi florint. Si és així hauràs de tornar a començar o demanar algú que te’n doni.

Aquesta és la meva, que vaig començar jo mateixa fa uns 6 mesos: és senzilla i el pa queda bo.