Mongetes de la neu
Ara ja fa quasibé 6 mesos del #gastrothermalia i encara no havia torbat temps de coure les mongetes de la neu que ens van oferir els comerciants i col·laboradors de la trobada blocaire de Caldes de Montbui.
Les mongetes de la neu són una varietat de mongetes que ha recuperat l’Associació Agroecològica de Gallecs. Aquesta associació es dedica a recuperar el cultiu de Gallecs (una zona rural del Vallés Oriental) fent agrigultura ecològica, el seu objectiu és fomentar la biodiversitat, potenciar els productes de proximitat i les varietats locals.
La descriuen com que és de mata alta. Les llavors de color blanc. Petita, allargada i una mica arronyonada. De gust intens, textura cremosa i ràpida cocció. De cultiu primarenc (entre abril i juliol).
I la veritat és que es couen molt ràpid! I és molt cremosa i de pellofa fina que no molesta a la boca. Jo n’he fet una amanida de mongetes fàcil, ràpida i bona, ideal per portar de tupper a la feina. Les mongetes de la neu són un bon descobriment!!
I com diuen la gent de Gallecs “Amb un bon plat de llegum el dia té llum!” (m’encanta!)
#gastroThermalia, fem bullir Caldes de Montbui
La meva segona trobada de gastroblocaires! Quan en Jordi em va convidar a participar a #gastroThermalia m’hi vaig apuntar de seguida. Aquest cop a Caldes de Montbui, un poble que em va sorprendre per la seva història al voltant de l’aigua termal, el bon estat de conservació dels seus atractius, pels magnífics productes gastronomics i per l’activitats que s’hi fan, és ben veritat que Caldes Bull!!
Després d’una gran rebuda per representants del Consell Comarcal del Vallès Oriental i de l’ajuntament ens van preparar un fantàstic esmorzar amb productes de la zona (mongetes del ganxet, oli, llangonissa, carquinyolis i vi) vam fer un recorregut històric pel centre de la vila, tenint sempre present com a fill conductor les aigües termals. Com no podia ser vam tocar l’aigua que brolla de la Font del Lleó (74ºC), vam visitar les termes romanes (molt ben conservades) i l’espectacular menjador de Can Rius (un antic balneari), que ara és una saló de celebracions. Com no podia ser vam anar a veure un dels safreig on actualment encara hi ha gent que hi van a rentar la roba i la farmàcia…. (una joia del segle passat que encara es conserva intacte i on gracies a les aigües termals s’hi fermentaven els iogurts).
Després va ser hora de conèixer els productes típics de la vila de la mà dels propis productors:
- Embotits Pedragosa, són coneguts per les seves llonganises, ara han tret al mercat una de 100% gall d’indi boníssima (pel gust diries que és una llonganisa normal de porc) i també estan explotant i amb molt d’èxit la seva línia de salses per a retail i horeca (la de pesto, impresionant!).
- Pastes SanMartí. En un carreró presidit per un galet gegant hi trobem aquests “fideuers” que elaboren pasta des de 1700, pasta amb només sèmola de blat dur i aigua termal (sense ou). Amb un mètode d’elaboració tradicional (em van encantar els armaris de fusta on la pasta s’asseca) tenen una producció limitada.
- Espiga d’Or. Al cap davant hi ha la Meritxell i la Mireia, que ens van ensenyar com elaboren les “romanes” i el seu nou producte el “butipa” (m’encanta el nom), un pa fet de botifarra negra i d’ou i amb la seva forma. I evidentment també vam degustar els típics carquinyolis!
- La Vallesana. Una destil·laria on produeixen els dos licors típis de Caldes, el digestiu Flors del Remei i l’Anís de Taronja des del 1918. Ara també han tret una ginebra a base de les Flors del Remei.
- Pastisseria Muntada. Tot i que l’obrador és Castellar del Vallès, ara tenen botiga a Caldes. Només tinc una paraula del producte que fan: IMPRESSIONANT. Vam tastarla seva mousse de xocolata amb base de praliné d’avellana i la mousse de pinya i coco.
I després de tot això, i els respectius tastets que vam fer a cada lloc, a dinar a Mirko Carturan! El menú va ser molt informal a base de tastets i també vam tenir una sorpresa, ens va fer un showcooking (a l’espai que té al mateix restaurant i que lloga per a esdeveniments especials) on va cuinar macarrons amb salsa d’anxoves i prèssec, una combinac
ió interessant. El menú de tastets consistia en: “Taco” de falsa tonyina a la sangria, Rotllet d’aigua de mar farcit de marisc, Caneló de poma àcida i brandada de bacallà, Pastís de musclos i mató de Caldes, Raviolo de bolets al vermut, Carbassó farcit de rostit de botifarra fresca, Steak tartare, Mousse de cireres, Pa, oli, xocolata i sal.
Finalment la Teresa de Com a casa, res! ens va portar un petit obsequi a tots els participants. Tot un detall!
I vam acabar el #gastroThermalia amb un bany al safreig de Santa Esperança
, un antic safreig on es rentava la roba que s’ha convertit ens uns banys termals públics (a un preu molt més assequible que un balneari – cal reservar hora perquè només hi caben unes 15 persones). A més a més té unes vistes a la zona dels horts que per cert, està molt ben cuidada. Això si després d’aquest bany recomano anar a dormir directament, ja que quan vaig sortir m’havien d’agafar amb pinces.
Va ser tot un plaer descobrir Caldes de Montbui gràcies al #gastroThermalia! Moltes gràcies a organitzadors (Jordi i Anna) i tots els col·laboradors per dedicar una mica del vostre temps a mostrar-nos que #CaldesBull!