Blog Archive

caldes de Montbui

Mongetes de la neu

Ara ja fa quasibé 6 mesos del #gastrothermalia i encara no havia torbat temps de coure les mongetes de la neu que ens van oferir els comerciants i col·laboradors de la trobada blocaire de Caldes de Montbui.

Les mongetes de la neu són una varietat de mongetes que ha recuperat l’Associació Agroecològica de Gallecs. Aquesta associació es dedica a recuperar el cultiu de Gallecs (una zona rural del Vallés Oriental) fent agrigultura ecològica, el seu objectiu és fomentar la biodiversitat, potenciar els productes de proximitat i les varietats locals.

La descriuen com que és de mata alta. Les llavors de color blanc. Petita, allargada i una mica arronyonada. De gust intens, textura cremosa i ràpida cocció. De cultiu primarenc (entre abril i juliol).

I la veritat és que es couen molt ràpid! I és molt cremosa i de pellofa fina que no molesta a la boca. Jo n’he fet una amanida de mongetes fàcil, ràpida i bona, ideal per portar de tupper a la feina. Les mongetes de la neu són un bon descobriment!!

I com diuen la gent de Gallecs “Amb un bon plat de llegum el dia té llum!” (m’encanta!)

#gastroThermalia, fem bullir Caldes de Montbui

La meva segona trobada de gastroblocaires! Quan en Jordi em va convidar a participar a #gastroThermalia m’hi vaig apuntar de seguida. Aquest cop a Caldes de Montbui, un poble que em va sorprendre per la seva història al voltant de l’aigua termal, el bon estat de conservació dels seus atractius, pels magnífics productes gastronomics i per l’activitats que s’hi fan, és ben veritat que Caldes Bull!!

esmorzar Caldes

Després d’una gran rebuda per representants del Consell Comarcal del Vallès Oriental i de l’ajuntament ens van preparar un fantàstic esmorzar amb productes de la zona (mongetes del ganxet, oli, llangonissa, carquinyolis i vi) vam fer un recorregut històric pel centre de la vila, tenint sempre present com a fill conductor les aigües termals. Com no podia ser vam tocar l’aigua que brolla de la Font del Lleó (74ºC), vam visitar les termes romanes (molt ben conservades) i l’espectacular menjador de Can Rius (un antic balneari), que ara és una saló de celebracions. Com no podia ser vam anar a veure un dels safreig on actualment encara hi ha gent que hi van a rentar la roba i la farmàcia…. (una joia del segle passat que encara es conserva intacte i on gracies a les aigües termals s’hi fermentaven els iogurts).

#gastrothermalia

Després va ser hora de conèixer els productes típics de la vila de la mà dels propis productors:

  • Embotits Pedragosa, són coneguts per les seves llonganises, ara han tret al mercat una de 100% gall d’indi boníssima (pel gust diries que és una llonganisa normal de porc) i també estan explotant i amb molt d’èxit la seva línia de salses per a retail i horeca (la de pesto, impresionant!).
  • Pastes SanMartí. En un carreró presidit per un galet gegant hi trobem aquests “fideuers” que elaboren pasta des de 1700, pasta amb només sèmola de blat dur i aigua termal (sense ou). Amb  un mètode d’elaboració tradicional (em van encantar els armaris de fusta on la pasta s’asseca) tenen una producció limitada.
  • Espiga d’Or. Al cap davant hi ha la Meritxell i la Mireia, que ens van ensenyar com elaboren les “romanes” i el seu nou producte el “butipa” (m’encanta el nom), un pa fet de botifarra negra i d’ou i amb la seva forma. I evidentment també vam degustar els típics carquinyolis!
  • La Vallesana.  Una destil·laria on produeixen els dos licors típis de Caldes, el digestiu Flors del Remei i l’Anís de Taronja des del 1918. Ara també han tret una ginebra a base de les Flors del Remei.
  • Pastisseria Muntada. Tot i que l’obrador és Castellar del Vallès, ara tenen botiga a Caldes. Només tinc una paraula del producte que fan:  IMPRESSIONANT. Vam tastarla seva mousse de xocolata amb base de praliné d’avellana i la mousse de pinya i coco.

productes

I després de tot això, i els respectius tastets que vam fer a cada lloc, a dinar a Mirko Carturan! El menú va ser molt informal a base de tastets i també vam tenir una sorpresa, ens va fer un showcooking (a l’espai que té al mateix restaurant i que lloga per a esdeveniments especials) on va cuinar macarrons amb salsa d’anxoves i prèssec, una combinacmirkoió interessant. El menú de tastets consistia en: “Taco” de falsa tonyina a la sangria, Rotllet d’aigua de mar farcit de marisc, Caneló de poma àcida i brandada de bacallà, Pastís de musclos i mató de Caldes, Raviolo de bolets al vermut, Carbassó farcit de rostit de botifarra fresca, Steak tartare, Mousse de cireres, Pa, oli, xocolata i sal.

Finalment la Teresa de Com a casa, res! ens va portar un petit obsequi a tots els participants. Tot un detall!

I vam acabar el #gastroThermalia amb un bany al safreig de Santa EsperançaEl safreig, un antic safreig on es rentava la roba que s’ha convertit ens uns banys termals públics (a un preu molt més assequible que un balneari – cal reservar hora perquè només hi caben unes 15 persones). A més a més té unes vistes a la zona dels horts que per cert, està molt ben cuidada. Això si després d’aquest bany recomano anar a dormir directament, ja que quan vaig sortir m’havien d’agafar amb pinces.

Va ser tot un plaer descobrir Caldes de Montbui gràcies al #gastroThermalia! Moltes gràcies a organitzadors (Jordi i Anna) i tots els col·laboradors per dedicar una mica del vostre temps a mostrar-nos que #CaldesBull!