Blog

Mongetes de la neu

Ara ja fa quasibé 6 mesos del #gastrothermalia i encara no havia torbat temps de coure les mongetes de la neu que ens van oferir els comerciants i col·laboradors de la trobada blocaire de Caldes de Montbui.

Les mongetes de la neu són una varietat de mongetes que ha recuperat l’Associació Agroecològica de Gallecs. Aquesta associació es dedica a recuperar el cultiu de Gallecs (una zona rural del Vallés Oriental) fent agrigultura ecològica, el seu objectiu és fomentar la biodiversitat, potenciar els productes de proximitat i les varietats locals.

La descriuen com que és de mata alta. Les llavors de color blanc. Petita, allargada i una mica arronyonada. De gust intens, textura cremosa i ràpida cocció. De cultiu primarenc (entre abril i juliol).

I la veritat és que es couen molt ràpid! I és molt cremosa i de pellofa fina que no molesta a la boca. Jo n’he fet una amanida de mongetes fàcil, ràpida i bona, ideal per portar de tupper a la feina. Les mongetes de la neu són un bon descobriment!!

I com diuen la gent de Gallecs “Amb un bon plat de llegum el dia té llum!” (m’encanta!)

Postres sense forn

A l’estiu encendre el forn és un infern, per això sempe que puc intento escaquejar-me d’encendre’l i preparar postres i receptes fredes.

I aquí un recull de postres que no necessiten forn, ni gaires coccioms i que estan boníssimes!

  • Gelat! L’estrella de l’estiu… aquest de plàtan i xocolata (l’he batejat com banana stracciatella)
Banana stracciatella

Banana stracciatella

  • Tiramissú! Cremós i suau, per acabar un àpat de diumenge rodó!
Tiramissú

Tiramissú

mousse-iogurt-i-maduixa

Mousse de iogurt i maduixa

  • Trufes gelades o no, el pecat de xocolata… També hi ha la versió healthy, pels que fan dieta.
Trufes de xocolata

Trufes de xocolata

Panna Cotta amb salsa de cireres

Panna Cotta amb salsa de cireres

  • Catànies, el pler suprem en format boleta.
Catànies

Catànies

pastis ferrero rocher

Pastis ferrero rocher

Qui encén el forn és perquè vol!

 

#gastroThermalia, fem bullir Caldes de Montbui

La meva segona trobada de gastroblocaires! Quan en Jordi em va convidar a participar a #gastroThermalia m’hi vaig apuntar de seguida. Aquest cop a Caldes de Montbui, un poble que em va sorprendre per la seva història al voltant de l’aigua termal, el bon estat de conservació dels seus atractius, pels magnífics productes gastronomics i per l’activitats que s’hi fan, és ben veritat que Caldes Bull!!

esmorzar Caldes

Després d’una gran rebuda per representants del Consell Comarcal del Vallès Oriental i de l’ajuntament ens van preparar un fantàstic esmorzar amb productes de la zona (mongetes del ganxet, oli, llangonissa, carquinyolis i vi) vam fer un recorregut històric pel centre de la vila, tenint sempre present com a fill conductor les aigües termals. Com no podia ser vam tocar l’aigua que brolla de la Font del Lleó (74ºC), vam visitar les termes romanes (molt ben conservades) i l’espectacular menjador de Can Rius (un antic balneari), que ara és una saló de celebracions. Com no podia ser vam anar a veure un dels safreig on actualment encara hi ha gent que hi van a rentar la roba i la farmàcia…. (una joia del segle passat que encara es conserva intacte i on gracies a les aigües termals s’hi fermentaven els iogurts).

#gastrothermalia

Després va ser hora de conèixer els productes típics de la vila de la mà dels propis productors:

  • Embotits Pedragosa, són coneguts per les seves llonganises, ara han tret al mercat una de 100% gall d’indi boníssima (pel gust diries que és una llonganisa normal de porc) i també estan explotant i amb molt d’èxit la seva línia de salses per a retail i horeca (la de pesto, impresionant!).
  • Pastes SanMartí. En un carreró presidit per un galet gegant hi trobem aquests “fideuers” que elaboren pasta des de 1700, pasta amb només sèmola de blat dur i aigua termal (sense ou). Amb  un mètode d’elaboració tradicional (em van encantar els armaris de fusta on la pasta s’asseca) tenen una producció limitada.
  • Espiga d’Or. Al cap davant hi ha la Meritxell i la Mireia, que ens van ensenyar com elaboren les “romanes” i el seu nou producte el “butipa” (m’encanta el nom), un pa fet de botifarra negra i d’ou i amb la seva forma. I evidentment també vam degustar els típics carquinyolis!
  • La Vallesana.  Una destil·laria on produeixen els dos licors típis de Caldes, el digestiu Flors del Remei i l’Anís de Taronja des del 1918. Ara també han tret una ginebra a base de les Flors del Remei.
  • Pastisseria Muntada. Tot i que l’obrador és Castellar del Vallès, ara tenen botiga a Caldes. Només tinc una paraula del producte que fan:  IMPRESSIONANT. Vam tastarla seva mousse de xocolata amb base de praliné d’avellana i la mousse de pinya i coco.

productes

I després de tot això, i els respectius tastets que vam fer a cada lloc, a dinar a Mirko Carturan! El menú va ser molt informal a base de tastets i també vam tenir una sorpresa, ens va fer un showcooking (a l’espai que té al mateix restaurant i que lloga per a esdeveniments especials) on va cuinar macarrons amb salsa d’anxoves i prèssec, una combinacmirkoió interessant. El menú de tastets consistia en: “Taco” de falsa tonyina a la sangria, Rotllet d’aigua de mar farcit de marisc, Caneló de poma àcida i brandada de bacallà, Pastís de musclos i mató de Caldes, Raviolo de bolets al vermut, Carbassó farcit de rostit de botifarra fresca, Steak tartare, Mousse de cireres, Pa, oli, xocolata i sal.

Finalment la Teresa de Com a casa, res! ens va portar un petit obsequi a tots els participants. Tot un detall!

I vam acabar el #gastroThermalia amb un bany al safreig de Santa EsperançaEl safreig, un antic safreig on es rentava la roba que s’ha convertit ens uns banys termals públics (a un preu molt més assequible que un balneari – cal reservar hora perquè només hi caben unes 15 persones). A més a més té unes vistes a la zona dels horts que per cert, està molt ben cuidada. Això si després d’aquest bany recomano anar a dormir directament, ja que quan vaig sortir m’havien d’agafar amb pinces.

Va ser tot un plaer descobrir Caldes de Montbui gràcies al #gastroThermalia! Moltes gràcies a organitzadors (Jordi i Anna) i tots els col·laboradors per dedicar una mica del vostre temps a mostrar-nos que #CaldesBull!

#Gitour2016 – Trobada de Gastroblocaires

Aquest cap de setmana m’he estrenat! He assistit al #Gitour2016, la meva primera trobada de Gastroblocaires. La veritat es que em feia una mica de respecte ja que jo sóc molt novella (fa poc més d’un any que tinc el blog), no sabia quin tipus de gent hi aniria i si jo estaria a l’alçada. Però la Mònica de Ensucrat, l’organitzadora del #Gitour2016, em va acabar d’engrescar i m’hi vaig apuntar! No me’n penedeixo gens, m’ho vaig passar molt bé i em vaig sentir súper acollida! Els blocaires assistents em van semblar gent molt maca i molt propera (de fet són gent normal com jo, que comparteixen la mateixa passió que jo)! Segur que a la propera repetiré!

Et deus preguntar, què carai s’hi fa en aquestes trobades? Doncs et trobes amb gent de diferents indrets (en aquest cas hi havia gent de tot Catalunya: des de les Terres de l’Ebre, Lleida, Tarragona passant per Barcelona, i per la Cerdanya i tot!) i fas alguna activitat relacionada amb la gastronomia. Aquesta vegada la Mònica va organitzar les següents activitats, per conèixer una mica la cultura gastronòmica gironina:

Vam quedar al carrer Bellaire, on mentre el regidor de l’ajuntament de Girona, Lluc Salellas ens va explicar la història del Barri Xino de la ciutat, vam esmorzar un Xuixo de Girona i un suc de poma Mooma. Ah hi també ens van donar la bossa del #gitour2016, pintada per la família de la Mònica.

En seguit vam anar a la cafeteria-llibreria Context, que està al costat. Allà ens esperava el Gremi de Xarcurters que ens va parlar de la botifarra dolça (un producte totalment desconegut fora de Girona) i el Gremi de Flaquers que ens van presentar el projecte és Farina de Girona. En acabar vam poder degustar tots els productes en diferents versions i també ens en vam endur algun cap a casa 😛
Degustació

Després vam agafar el cotxe i cap a Caldes de Malavella, al Vichy Catalán! Allà ens van ensenyar les instal·lacions de la planta embotelladora juntament amb la història del Vichy, vam degustar els vins ViñaChy (dels que ens vam emportar unes mostres) i vam passar a dinar al Restaurant Delicius del mateix balneari. IMG_20160409_140824

En resum el #Gitour va ser una bona experiència on vaig conèixer gent que comparteixen la mateixa passió (algunes de la mateixa ciutat com la Mònica d’Ensucrat i la Sussi d‘Ara Cuina) amb qui vam poder conversar sobre cuina, mentre descobria coses noves que no coneixia gràcies a les activitats.

Agraïr a la Mònica, i també en Marc i l’Anna per l’organització, als gremis i a tots els blocaires que em van fer sentir com una més! Ens tornarem a veure!

Blocaires assistents: El cocinillas online, Ara Cuina, M’agrada cuinar, Cuinejar, Delícies del rebost, Juego de Sabores, Decuina.net, Retalls de Cuina, Tiritinyam, Pa de Nous, Ensucrat, La cuina de la Mussola, I per postres, Cuinant entre llibres, La cuina de l’Olga, La cuina de tots natros, Las recetas de Manu, Glòria Cookies, No tot són postres, Mar i Muntanya Aransa, Menja de Bacallà, Cangrejo grande.

Llevats

Hi ha diferents tipus de llevadura i no tota serveix per tot, de fet si t’equivoques la recepta pot ser un fracàs absolut. En termes generals s’ha de diferenciar-ne dos tipus clarament:

  • Llevat químic, tipus Royal. És de color blanc, sembla farina. S’utilitza per fer masses esponjades com madalenes, pa de pessic, coques, etc. Normalment s’utilitza un sobre per recepta.
  • Llevat de forner o per pa. Aquest serveix per a masses que han de fermentar, com el pa. D’aquest en podem trobar de dos tipus, que serveixen pel mateix, només en varien les quantitats que hem d’utilitzar.
    • Llevat fresc o llevat de París. Són uns quadradets que es troben a la secció de refrigerats del supermercat, normalment van de dos en dos. S’ha de guardar a la nevera i té una caducitat d’un mes aprox. Es posa al final de l’amassat, ja que comença a activar-se ràpidament. Hi ha qui el dissol primer en aigua.
    • Llevat sec. Es troba a la secció de reposteria dels supers, és com el llevat fresc però deshidratat. Es conserva molt més temps. L’únic inconvenient és que se n’ha d’utilitzar menys que el fresc i és díficil de mesurar si no tens una bàscula que sigui molt precisa en els grams (normalment n’has d’utilitzar de 3 a 10g). Aquest es pot posar al principi de l’amassat, ja que tarda una mica més a activar-se.

Equivalència en les quantitats entre llevat fresc i llevat sec:

llevat fresc = 1/3 llevat sec

Per exemple: 20 g de llevat fresc = 7 g de llevat sec

 

Ara ja saps les diferències entre els diferents llevats!

 

Postres amb fruita

Les postres que porten fruita fresca sempre fan sentir una mica millor a un mateix… ni que sigui perquè la fruita és un aliment saludable, tot i que després hi afegim tots els sucres i greixos possibles (mantegues, nata, sucre, xocolata…).  Fer postres amb fruita és una bona manera d’aprofitar aquellla que ja s’està passant a la fruitera, i també és una molt bona opció per donar-hi color!

Aquí et deixo un recull de receptes de postres amb fruita fresca:

Mousse de iogurt i maduixa. L’època forta de les maduixes és de gener a març. Es fan malbé molt ràpid, i aquesta és una bona recepta per aprofitar aquelles més patxutxes.

mousse-iogurt-i-maduixa

Mousse de iogurt i maduixa

Tarta de poma. Sempre hi ha pomes a casa! Només has de comprar una pasta de full d’aquestes refrigerades i tens uns postres que llueixen.

Tarta de poma

Tarta de poma

Pastís de llimona. L’opció més àcida del llistat.

Pastís de llimona fàcil

Pastís de llimona fàcil

Préssecs al forn amb mel. A l’estiu, per aquells préssecs que a vegades surten un pèl àcids.

préssecs amb mel

Préssecs amb mel

Mousse de móres silvestres. D’un color espectacular i no gaire corrent. A l’estiu pots anar a buscar les móres al bosc; és gratis i fas un passeig.

Mousse de móres

Mousse de móres

Tarta Tatin. Una tarta de poma que es menja una mica calenta.

Tarta tatin

Tarta Tatin

Aperitius

Aquí et deixo unes idees d’aperitius per si tens convidats a dinar i vols quedar com un gran amfitrió o un gran convidat. Espero que t’agradin i provis de fer-los!

  • Boletes de formatge, amb llavors, espècies o el què vulguis – sense forn, colorides, les pots preparar el dia abans i és una opció per intol·leràncies i vegetarians.
Boletes de formatge de cabra

Boletes de formatge de cabra

  • Xips de moniato o quasevol altre tubercle – pot ser fregit o al forn i condimentat amb sal o espècies diferents. Opció per vegeterians i vegans.
Xips de moniato

Xips de moniato

  • Croquetes de carn. Pots aprofitar qualsevol tipus de carn que t’ha sobrat, tenir-les congelades i fegir les que necessites al moment.
croquetes de carn

croquetes de carn

  • Gyosas. Per donar un toc asiàtic, també les pots tenir congelades. Aquestes són de carn de pollastre però fes-les només de verdures i serà una opció per vegeterians i vegans.
Gyosas japoneses

Gyosas japoneses

  • Carpaccio de vedella o bou amb parmesà. L’opció més carnívora. Tingues el tros sencer congelat i talla’l al mateix dia que el necessits. Sinó tens màquina de tallar embotit no te l’aconsello.
carpaccio vedella

carpaccio vedella

Hi afegeixes uns formatges, olives i torradetes i ja tens un aperitiu ben complet.

Ah! Acompanya’l amb una ampolla de cava rosat perquè quedi més sofisticat! Vaig provar el Freixenet Elyssia Pinot Noir i està molt bo (i jo no sóc massa de cava)!

 

Acompanyaments pel cafè

Llàstima que la meva colla d’amigues no estigui a Girona, sinó al cap de setmana les convidaria a ben dinat a fer el cafè com a vegades elles fan quan baixo a Artés. M’agrada aquesta estona en què em posen al dia de les novetats del poble i xarrem i xarrem fins que el cafè es converteix en una estona de 2 o 3 hores. I és clar, que amb tanta estona amb el cafè no hi n’ha prou, i “sucar-hi” algun dolç sempre es posa bé.

Aquí proposo 4 acompanyaments pel cafè que es conserven durant uns quants dies i així ja els pots tenir preparats per quan t’invedeixin la casa:

Trufes de xocolata

Trufes de xocolata

  • Catànies. Típiques de Vilafranca del Penedès, és una ametlla recoberta de praliné, xocolata blanca i cacau en pols.
Catànies

Catànies

  • Llengües de gat. Banyades amb xocolata o no… aviso que encara que en facis moltes volen!
recepta llengües de gat i per postres

Llengües de gat

Ulleres o palmeres

Ulleres o palmeres

Sé que si alguna de les meves amigues llegeix això em dirà: “però si mai ens portes res del què prepares!”, però ja saben el què els contestaré… “aviseu-me amb marge, que amb 15 min no tinc temps de fer res!”

Ja em direu quina us ha agradat més!

Comprovació amassat

Com saber quan la massa està prou amassada? Les receptes normalment diuen el temps d’amassat, però aquest varia molt segons si es fa a mà, amb robot de cuina (i depèn del robot de cuina!), del tipus de farina, la proporció d’aigua i dels enzims de les pòpies mans (malaurdamament els meus enzims són molt pobres).

Quan la massa estigui llisa i uniforme, agafa’n un trosset (tipus bola de golf) i enfarina’l perquè no se t’enganxi a les mans. Aplasta aquesta porció de massa amb els dits a mesura que li dones la volta i la vas estirant amb molt de compte. Estaria bé posar-hi un video, no? A veure si el faig…. 😛 Tot i així et pots fer una idea amb les fotos.

Encara aquest tel fi de massa a la llum. Si la llum hi travessa irregularment (hi ha vetes més fosques) i la fina capa es forada fàcilment, vol dir que encara li falta amassat (mira la segona foto). Si la llum hi travessa regularment i s’estira fàcilment sense que es foradi (mira la tercera foto), ja està llesta per fer el repòs en bloc!

Fes aquesta comprovació sempre abans de donar com a finalitzat l’amassat.

* A la tercera foto es veuen uns puntets foscos que poden fer pensar que encara li falta amassat…. però és la farina integral que vaig utilitzar.

 

Massa mare

La massa mare és l’essència del pa, ja que és el què li dóna aquell toc àcid i tant característic d’un bon pa. És un ser viu, que cada dia creix i has d’alimentar i evoluciona amb el temps. A mesura que la vas alimentant, la pots anar transformant amb diferents farines, panses, cervesa, vi… N’hi ha de líquides i no líquides, que agafen diferents noms, que un altre dia explicaré, però personalment la més senzilla i resultona és la líquida.

La massa mare és molt agraïda, ja que la pots fer amb qualsevol tipus de farina o barreja d’elles, la pots tenir a la nevera, si un dia et despistes i no li dones menjar no passa res, i fins i tot la pots fer adormir congelant-la.

Hi ha tot un culte a la massa mare: masses que passen de generacions a generacions. Segons la meva opinió la vellesa no té perquè fer-la més bona, la massa mare no és com un vi. Sinó que mentre estigui en bones condicions (a vegades també es pot fer malbé), és un element més del pa, juntament amb la farina, aigua, etc.

En cas que marxis de vacances tens dues opcions: donar-li algú de molta confiança que la cuidi i li doni de menjar (sí, és com un fill) o bé congelar-la. Si la congeles, has de tenir en compte que quan la descongelis no la pots utilitzar immediatament, sinó que li has de fer uns quants refrescos.

Els principals problemes que et pots trobar és que t’oblidis de fer-li els refrescos i se t’acabi florint. Si és així hauràs de tornar a començar o demanar algú que te’n doni.

Aquesta és la meva, que vaig començar jo mateixa fa uns 6 mesos: és senzilla i el pa queda bo.

Càmara de fermentació

Fermentar les masses a casa… santa paciència! Podem tardar hores i hores, i a sobre de vegades la massa agafa crosta… ja que normalment a casa no hi ha una temperatura de 28ºC, ni una humitat del 75%. Doncs has de saber que a casa teva tens una càmara de fermentació! Sí, sí, en tens una i és allà on cous el pa: és el teu forn!

camara fermentacio

Posa a esclafar el forn a la temperatura mínima; normalment és 50ºC. I  fes escalfar un cassó d’aigua fins que bulli.

Una vegada escalfat el forn posa la massa dins (que estarà dins un recipient enfarinat o untat amb oli, depenent de la recepta), posa el cassó amb aigua bullent dins el forn, i deixa la porta del forn un dit oberta.

Passats uns 10 o 15 min tanca la porta del forn. Si al cap d’una o dues hores, veus que la temperatura ha baixat molt i la massa no ha fermentat tot el desitjat, treu la massa de dins i torna a repetir l’operació d’abans.

L’únic inconvenient és que hauràs de treure la massa per escalfar al forn a la tempertura per coure el pa.

Hi ha una altra manera més senzilla, que és posar la massa dins un armari buit amb el cassó d’aigua bullent. Només que si ho fas gaire sovint la fusta de l’armari es farà malbé.

 

Muntar Nata

Ahir era Nadal i a casa meva ja és tradició que jo faci la Bûche de Noël, el tronc de Nadal. Tot i que m’emportés unes bones cremades als dits agafant una assafata acabada de sortir del forn (si et cremes posat’hi aloe vera) va sortir molt bé! Com que el tronc era de nata t’explco com fer-ho per tal que la nata es munti ràpid i quedi ferma.

Necessites:

  • Un batador elèctric, sinó pots quedar mort en l’intent.
  • Un bol gran (pensa que la nata doblarà el seu volum inicial) i si és metàl·lic millor. Aquest el posarem una estona abans a la nevera perquè estigui ben fred.
  • Nata per muntar líquida amb un 35% min. de MG (matèria grassa). Aquesta s’ha de conservervar dins la nevera, però uns 10 min abans de manipular-la la poses al congelador i es muntarà més ràpid
  • Sucre al gust (normalment és d’un 10 a un 15% del pes total de la nata)

* Tot ha d’estar ben sec, i fred, per tal que es munti bé i ràpid

Read More

Declaració d’intencions

Hola! Sóc l’Alba Comallonga, originària d’Artés (Bages) i actualment vivint a Girona. Com us podeu imaginar m’agrada tot allò relacionat amb la cuina, sobretot els dolços i recentment he descobert el fascinant món del pa…

Feia temps que em rondava pel cap, crear un blog, pàgina web o similar per diversos motius:

  • com a biblioteca personal, per guardar les receptes que vaig preparant i les tècniques utilitzades,
  • com a difusió per mostar les preparacions i les receptes que faig com a hobby,
  • com a aprenentatge: saber gestionar un web, xarxes socials, fotografíes, etc.

No en vull treure cap benefici econòmic, només la satisfacció personal de plasmar algun lloc els resultats d’allò que m’agrada fer durant el meu temps lliure. No és un web professional, per tant disculpeu-me si hi ha alguns errors o faltes d’ortogràfiques.

Us animo que prepareu alguna de les receptes de “i per postres…” i em deixieu algun comentari si teniu algun dubte o voleu fer alguna aportació, us respondré encantada.

I per últim vull agraïr a tota aquella gent que m’ha animat a fer-ho i m’ha ajudat (especialment a l’Antuan), us dec unes bones postres!

Enjoy it!

Hola! Sóc l'Alba